8a CONFERENCIA

>>27.02.2009
>two/bo arquitectura
alberto twose, maría pancorbo i pablo twose, arquitectes
lloc: C/Comte Borrell #89 2 1B
hora: 20.00 h

PRIMERES PASSES .07

david condinach
arquitecte i consultor d'estructures

David Codinach (Olot 1977)

Arquitecte per l'ETSAV, UPC al 2003. Col·labora del 1998 al 2005 al despatx d'estructures de Robert Brufau / Sala Consultors. El 2005-2006 col·labora puntualment amb altres despatxos de càlcul d'estructures. A partir de 2003 comença a treballar per compte propi i des del 2007 s'hi dedica exclusivament. Des de abril de 2006 és cap de servei de l'OCT del col·legi d'arquitectes a la demarcació de Girona.

>El dia 6 de febrer vam assistir a la setena conferència de Primeres Passes a càrrec de David Codinach, arquitecte i consultor d'estructures. En David ens va explicar una altra vessant de l'arquitectura que fins ara no havíem tractat al nostre cicle.

>La seva conferència la va dividir en dos parts diferents. Una primera part la va dedicar a descriure diferents projectes classificats per tipologies on havia intervingut. La segona part va ser una col·lecció d'exemples de males pràctiques en el món de les estructures moltes vegades per inconsciència del constructor, promotor o fins i tot de l'arquitecte titular de l'obra.

>El primer projecte que ens va exposar la va titular "estructures amb interactivitat arquitecte-consultor". Sota aquest títol va descriure un habitatge unifamiliar a Sant Vicenç. L'habitatge partia d'una estructura metàl·lica senzilla però la singularitat d'aquest projecte era el voladís d’ aproximadament 5 metres que es creava a la planta primera sobre la cuina. L'arquitecte i l'estructurista van treballar conjuntament per tal de donar una solució que fos correcta tan a nivell estructural com estètic. Finalment, es va decidir realitzar una llosa posttesada, una solució no gaire convencional en habitatges.

>El següent projecte consistia en una rehabilitació i com s'ha d'adaptar una estructura vella en una nova i que segueixi tota la normativa vigent. En aquest cas era una rehabilitació d'un habitatge unifamiliar en 2 apartaments a la Cerdanya. En aquest cas per raons de normativa el volum exterior de la casa no podia ser modificat, per tant en alguns espais de l'habitatge no es complien les alçades segons les normatives d'habitabilitat. A la vegada, l'estat de l'habitatge era molt precari i necessitava una reforma profunda per tal de poder adaptar-se a la nova distribució. L'estructura era de murs de pedra i biguetes de fusta. Primer es van ajustar els nivells horitzontals, després es va consolidar l'estructura i es van obrir forats. Per tant, la intervenció es va haver de realitzar de forma acurada i seguint una planificació estricta de l'obra.

>A l'apartat d'estructures petites ens va mostrar la construcció d'un altell en un habitatge de Barcelona. Tot i que l'element estructural era petit, l'altell tenia uns requeriments que necessitaven un estudi acurat de l'estructura. La proximitat a la porta que no permetia recolzar l'altell de paret de càrrega a paret de càrrega i la impossibilitat de col·locar pilar els va conduir a realitzar una estructura metàl·lica penjada. En aquest apartat en David ens va fer la reflexió de que no per ser un encàrrec petit és menys interessant.

>A partir d'aquest moment la segona part de la conferència va consistir en un seguit de mal propòsits en la construcció d'estructures com per exemple la no previsió de col·locar passa-tubs abans del formigonat i per tant la realització després dels forats que a vegades poden perjudicar els elements resistents, la mala col·locació de puntals que poden ensorrar forjats quan es formigonen, la mala execució de murs de contenció i estintolaments i altres exemples. Aquesta última part va servir per fer-nos reflexionar sobre la importància de les estructures en el projecte i la seva bona execució.

CREUETES de punxonament

APUNTALAMENTS. Un apuntalament mal executat pot provocar el col.lapse d’una estructura. al mercat hi ha moltes marques i suficients productes per qualsevol cas que ens poguem trobar, no cal inventar res.

EXCAVACIONS . Els terrenys argilosos sóS.n cohesius i fàcilment alterables en periodes de pluges.

ESTINTOLAMENTS

>>La pròxima conferència anirà a càrrec TWO.BO Arquitectura (Pablo Twose, Maria Pancorbo i Alberto Twose). La cita és el 26 de febrer a les 20.00h al C/Comte Borrell #89 2 1B de Barcelona

7a CONFERÈNCIA

>>06.02.2009

>david codinach

arquitecte i consultor d'estructures

lloc: C/Ciudad Real #14-16 local 4

hora: 20.00 h

PRIMERES PASSES .06

rza arquitectes

Aroa Àlvarez i Rubén Páez, arquitectes

Aroa Alvarez (Granollers 1978)
Arquitecte per l'ETSAV al 2002. Col·labora del 2000 al 2005 amb aldayjover arquitectos SL.
Professora d'Història del Disseny a BAU.

Rubén Páez (Barcelona 1977)
Arquitecte per l'ETSAV al 2002. Col·labora del 2000 al 2005 amb aldayjover arquitectos SL. Professor d'Història de l'Arquitectura a l'Escola d'Art i Disseny de Terrassa.

>El dia 9 de gener rza arquitectes va fer la seva conferència en el seu propi despatx. Superats els problemes tècnics inicials l'Aroa Alvarez i en Rubén Páez ens van fer una pinzellada d'alguns dels seus treballs.

>El primer que van explicar van ser els seus inicis professionals. Després de coincidir com a col·laboradors al mateix despatx i després de realitzar un concurs on van tenir un bon resultat decideixen formar rza arquitectes a Girona on realitzen treballs de tota mena: reformes, façanes, executius, obra nova....

>Concurs Bt3 per l'Stand del COAC a la fira Construmat 2003.

>Seqüència de projectes de rehabilitació de façanes.

>La conferència de totes maneres va tractar essencialment de dos projectes acabats de construir que tenen una especial rellevància en els plantejaments del despatx: la prefabricació.

>El primer projecte era un habitatge unifamiliar a Caldes de Malavella de petites dimensions i de promotor privat. La idea d'aquesta casa era crear un prototip d'habitatge unifamiliar aïllat on els costos fossin moderats i l'execució ràpida.

El projecte es planteja en base a la industrialització de l'estructura i de la resta d'elements constructius. Es realitza el seu esquelet i tancaments cecs amb formigó prefabricat i el seu interior amb materials industrialitzats. Amb aquesta idea es vol afrontar un dels objectius de l'arquitectura: simplificar l'elaboració i repetició d'elements que formen els sistemes constructius sense que això impliqui una rigidesa formal.

L'esquelet de la casa expressa la seva execució material, un sistema primari que conté tota l'essència de l'arquitectura: l'espai, l'ordre, la forma. El resultat és un habitatge de formes rotundes amb estructures arquitectòniques obertes i flexibles.

Tot el programa de l'habitatge es resol en planta baixa format per dos cubs de mides idèntiques que generen la zona de dia i la de nit. La zona de transició es fa a través d'un estudi obert directament al pati.

>En segon lloc ens van explicar el consultori mèdic local de la Pineda a Vila-seca. Un edifici de més dimensió i de promotor públic. Aquest també es resol en una sola planta i amb sistemes de construcció prefabricada. Tot l'edifici està modulat per tal de poder facilitar la prefabricació dels diferents elements que el composen.

La planta és compacta i perforada per un pati allargat que permet il·luminar totes les estances. El vestíbul és la peça central que dona accés a dos zones diferenciades com són l’àrea assistencial i l’àrea d'atenció continuada. Un sistema estructural flexible permet obtenir un mòdul estàtic (sales de consulta) i un de fluït (passadís) que al eixamplar-se genera les sales d'espera.

Les façanes reflexen el resultat del sistema estructural i de l’evolvent. Combinant l'alçada de col·locació de les plaques s'obtenen diferents posicions de la part vidriada emfatitzant les diferents formes d'il·luminar, ventilar i relacionar-se amb l'exterior del programa.

>Un cop explicats els dos projectes van fer una comparació sobre la seva execució explicant quins eren els beneficis de la prefabricació i com s'havien aplicat en cadascun dels projectes. Van comparar diferents punts d'aquesta construcció com per exemple les diferències que suposava el promotor o el tipus de constructor davant d'una obra pública o privada.

Ens van ensenyar com van executar els diferents elements estructurals en les dos obres i com aquesta prefabricació obligava a fer un projecte molt més precís i on a l'obra no s'havien de prendre tantes decisions. La prefabricació també obligava a una planificació molt acurada de l'obra i com segons el cas aquesta planificació s'havia seguit o en el cas de l'habitatge s'havia prolongat.

>A mode d'exemple ens van fer un ràpid recorregut per els últims concursos que havien realitzat on també havien introduït sistemes prefabricats.

>Per últim, ens van explicar altres activitats paral·leles que realitzen al despatx com és la publicació de la petita revista IZGONCE i l'organització de cicle de conferències primeres passes.

>>La pròxima conferència anirà a càrrec de david codinach (arquitecte i consultor d'estructures). La cita és el 06 de febrer a les 20.00h al C/Ciudad Real #14-16 local 4 de Barcelona

6a CONFERÈNCIA

>>09.01.2009

>rza arquitectes

aroa álvarez i rubén páez

lloc: C/Comte Borrell #89 2 1B

hora: 20.00 h