>rafael forga
escultor
lloc: C/Riereta #20 bis "Atelieretaguardia"
hora: 20.00 h
15 de juny del 2009
15 d’abril del 2009
PRIMERES PASSES .09
indaga
gabriel gomera, dissenyador d'interiors
taller d'interiorisme
Gabriel Gomera (Manresa, 1976)
gabriel gomera, dissenyador d'interiors
taller d'interiorisme
Gabriel Gomera (Manresa, 1976)
Graduat Superior en disseny d’interiors a l’Escola d’Art i disseny de Terrassa al 2000 i
>La conferència la va organitzar en tres parts, corresponents a les tres etapes professionals que en Gabriel ha passat.
>La primera etapa correspont encara a la seva època d'estudiant. Amb dos companys més de l'Escola d'Art de Terrassa realitzen diversos projectes del que destaca el projecte d'interiorisme en un bloc d'habitatges al Raval de Barcelona, del que obtenen el 2on Premi FAD Habitàcola.
La intervenció es centre en la recuperació d'uns espais, caracteritzats per elements tradicionals donats en el context.
La recerca de la llum i la funcionalitat són els eixos vertebradors d'un habitatge sense limitacions espails, transformable, donada la diversitat i les necessitats, forts condicionants del barri del Raval de Barcelona. La participació de l'usuari és vital en la concepció del seu espai vital, oferint-li la possibilitat, a nivell visual i funcional, de transformar-lo per a la convivència, el treball, l'oci o l'estudi, adaptant-se així a les necessitats i al ritme canviant de la societat.
>La segona etapa s'engega amb la formació d'Indaga (Taller d'interiorisme).
El projecte 28m2 gira al voltant de la idea d'obrir l'espai a través del mobiliari. Un moble capaç de fer desapareixer el llit, la tele i capaç d'obeir a les necessitats del dormitori, la sala d'estar menjador i l'estudi de treball.
El segon projecte respon a la condició no convencional del propietari. Aquesta condició es manifesta en un projecte fora dels paràmetres habituals de l'habitatge. El projecte s'intenta construir in situ amb els elements existents del pis creant un espai flexible acord a les necessitats del propietari (estudi-habitatge-sala exposicions). El métode de treball és també no convencional i es treballa mitjançant un storyboard que plasma les intencions que pot generar l'espai i no la imatge del propi espai.
El tercer projecte és la delegació a Lleida de Mútua Manresana. En aquest cas es treballa el concepte d'identitat. S'obre l'oficina convertint-la en un espai no d'oficina sinó quasi de botiga. Obrir al carrer i fomentar la relació amb l'interior (equip humà) a través de la llum, i la generació d'espai continus.
>La tercera etapa correspont a la consolidació d'Indaga com a Taller d’arquitectura i disseny.
Aquesta nova etapa comença amb l'habitatge Guimerà. Aquest projecte conté per una banda un concepte de buidatge i sanejament que porta a la idea de generar un espai flexible capaç de variar segons les necessitats. L'espai que es genera intenta establir un diàleg amb el context existent a través de la recuperació del paviment o la recuperació de les bigues del sostre. Una altra idea és la d'intentar diferenciar el contenidor del contingut a través d'un element (o pell vidriada) que pren diferents usos (làmpara, divisòria, porta...) i que ressegueix l'interior de l'habitatge.
El tercer projecte és la seu central de Mútua Manresana a Manresa. La proposta respon al desig de fer arribar la llum natural a tots els racons, apostant pel caràcter obert dels diferents espais que intenten difuminar els seus propis límits en la recerca de les visuals exteriors i interiors per tal d’enriquir els recorreguts i els diferents espais de treball. La transparència i la lleugeresa són elements de relació, proximitat i comunicació, consolidant a través dels materials, la llum, els colors i la relació entre ells, un espai que amb el delicat treball dels detalls, esdevingui sincer, flexible, singular, confortable, i sobretot humà.
9a CONFERENCIA
>>27.03.2009
>gabriel gomera
dissenyador d'interiors
lloc: C/ Canuda #24 1B
hora: 20.00 h
>gabriel gomera
dissenyador d'interiors
lloc: C/ Canuda #24 1B
hora: 20.00 h
26 de març del 2009
PRIMERES PASSES .08
two.bo arquitectura
albero twose, maría pancorbo i pablo twose
Al 2007 es crea TWO/BO a Barcelona. Arquitectes per la UIC (2005) i l'ETSAV, UPC (2006 i 2007). Es formen en els despatxos de Bosch i Tarrús, Josep Lluís Mateo i Josep Llinàs, respectivament.
>Les seves històries comencen per separat, treballant en diferents despatxos i fent concursos a les tardes i a les estones lliures. Two/bo es forma al sorgir el seu primer encàrrec, la transformació d'unes naus industrials en oficnes a Arenys de Munt. Comencen a treballar a casa seva, però les dificultats de compaginar la vida familiar amb la feina els porta a llogar un petit local al barri de Gràcia de Barcelona.
>La conferència la van titular 365 dies de concursos de idees. La trajectòria al llarg d'un any en l'elaboració de concursos d'arquitectura, l'ocupació principal en aquest moments del despatx. La investigació, la critica arquitectònica i la fotografia formen igualment part de les activitats de two/bo.
>El primer concurs que ens van presentar va ser el Pavellò de la Fira del llibre de Madrid 2008, del que van quedar en segona posició, amb una participació de 222 propostes. El lema de la proposta era el truco, la ubicació del pavellò era un rectangle en el que proposen omplenar-lo amb dos embuts que el connectessin longitudinalment. L'accés es produeix des dels extrems i en el interstici dels embuts s'ubica la part administrativa del pavelló. El lema venia a confirmar l'aparença de que la gent entrava per un extrem i en sortia per un altre, res més lluny de la realitat, ja que els recorreguts des dels dos extrems no tenien continuïtat.
Aquí es veu una maqueta amb el truc de màgia explicat.
Planta del pavelló de la Fira del Llibre de Madrid 2008.
albero twose, maría pancorbo i pablo twose
Al 2007 es crea TWO/BO a Barcelona. Arquitectes per la UIC (2005) i l'ETSAV, UPC (2006 i 2007). Es formen en els despatxos de Bosch i Tarrús, Josep Lluís Mateo i Josep Llinàs, respectivament.
>Les seves històries comencen per separat, treballant en diferents despatxos i fent concursos a les tardes i a les estones lliures. Two/bo es forma al sorgir el seu primer encàrrec, la transformació d'unes naus industrials en oficnes a Arenys de Munt. Comencen a treballar a casa seva, però les dificultats de compaginar la vida familiar amb la feina els porta a llogar un petit local al barri de Gràcia de Barcelona.
>La conferència la van titular 365 dies de concursos de idees. La trajectòria al llarg d'un any en l'elaboració de concursos d'arquitectura, l'ocupació principal en aquest moments del despatx. La investigació, la critica arquitectònica i la fotografia formen igualment part de les activitats de two/bo.
>El primer concurs que ens van presentar va ser el Pavellò de la Fira del llibre de Madrid 2008, del que van quedar en segona posició, amb una participació de 222 propostes. El lema de la proposta era el truco, la ubicació del pavellò era un rectangle en el que proposen omplenar-lo amb dos embuts que el connectessin longitudinalment. L'accés es produeix des dels extrems i en el interstici dels embuts s'ubica la part administrativa del pavelló. El lema venia a confirmar l'aparença de que la gent entrava per un extrem i en sortia per un altre, res més lluny de la realitat, ja que els recorreguts des dels dos extrems no tenien continuïtat.
Planta del pavelló de la Fira del Llibre de Madrid 2008.
>El segon concurs, sota el lema torre dels lectors, va ser el de la Biblioteca pública d'Hostalric, del que van obtenir un accéssit amb una participació de 122 propostes. La proposta de la biblioteca girava al voltant de la generació de 3 torres-lluernaris-miradors amb la voluntat de crear una nova arquelogia, fictícia, que entrés en diàleg amb les torres històriques de la muralla d'Hostalric.
Les noves torres prenen el caràcter simbòlic de la biblioteca i també la missió de captar la llum que il.lumina l'interior. En tres orientacions diferents capten les llums de nord, sud i oest, unes torres que es posicionen com els nous fars de la cultura.
>El tercer concurs, sota el lema happy together, va ser el del Recinte Firal i escola d'Art Escèniques a Amposta, del que van obtenir una menció. La proposta proposava lligar les dues parcel.les del concurs sota una gran coberta que volia simular el paisatge del Delte de l'Ebre.
>El quart concurs, sota el lema retablo, va ser el Centre Parroquial a Los Hueros (Alcalà de Henares) amb una participació de 472 propostes. La proposta gira al voltant del tractament de la llum. L'edifici mostra un volum compacte generat al voltant d'un claustre que organitza els espais parroquials.
El retaule és l'eix principal del projecte, tractat com una finestra gòtica, en un sentit abstracte, mostra un calendari litúrgic cristià interactuant amb el calendari solar anual i diari. La imatge final és un gran finestral que canvia el seu aspecte formal a través de la intervenció de la llum.
>El cinquè concurs, sota el lema sinergia, va ser el Museu del Medi Ambient i el clima a Lleida, del que van obtenir un accéssit amb una participació de 90 propostes. La proposta intenta sintetitzar diferents realitats (física, urbana i la programàtica). L'edifici abraça el terreny, el terreny penetra a l'edifici sense definir un límits concrets. L'edifici s'adapta a la topografia i genera un espai públic d'observació sobre la ciutat i el territori.
>El sisè concurs, sota el lema porta de cidade, va ser el Museu de Història de Pontevedra, del que van obtenir un accéssit amb una participació de 82 propostes. L'entrada a Pontevedra s'ha desplaçat relegant l'entrada històrica de la ciutat corresponent a la capçalera del pont de Burgo a un espai urbà residual. La proposta tracta de reconstruir una absència, la porta de la ciutat. El projecte sorgeix com a resposta per revaloritzar i reinvindicar aquest espai públic, i escenificar l'entrada històrica a Pontevedra. La nova plaça es genera amb un lleuger plec (topografia artificial) elevant-se per sobre de la cota inferior a on es desenvolupa el programa del museu.
>El setè i últim concurs que ens van ensenyar, sota el lema palafitta, va ser el Mirador del Palmeral a Elx amb una participació de 123 propostes. La proposta del museu i mirador del palmeral comença des del terra, a on arrenquen les plameres, fins a elevar-se a la cota de conoració de les palmeres. Avançar per un dels 4 accessos en rampa implica anar descobrint des de diferents perspectives la lògica del palmeral. Des de 4 punts sorgeixen 4 recorreguts que s'acaben teixint, com el teixit de la plama, l'edifici es teixeix en alçada.
>>La pròxima conferència anirà a càrrec de gabriel gomera (dissenyador d'interiors). La cita és el 27 de març a les 20.00h al C/Canuda #24 1B de Barcelona
>El quart concurs, sota el lema retablo, va ser el Centre Parroquial a Los Hueros (Alcalà de Henares) amb una participació de 472 propostes. La proposta gira al voltant del tractament de la llum. L'edifici mostra un volum compacte generat al voltant d'un claustre que organitza els espais parroquials.
El retaule és l'eix principal del projecte, tractat com una finestra gòtica, en un sentit abstracte, mostra un calendari litúrgic cristià interactuant amb el calendari solar anual i diari. La imatge final és un gran finestral que canvia el seu aspecte formal a través de la intervenció de la llum.
>El cinquè concurs, sota el lema sinergia, va ser el Museu del Medi Ambient i el clima a Lleida, del que van obtenir un accéssit amb una participació de 90 propostes. La proposta intenta sintetitzar diferents realitats (física, urbana i la programàtica). L'edifici abraça el terreny, el terreny penetra a l'edifici sense definir un límits concrets. L'edifici s'adapta a la topografia i genera un espai públic d'observació sobre la ciutat i el territori.
>El sisè concurs, sota el lema porta de cidade, va ser el Museu de Història de Pontevedra, del que van obtenir un accéssit amb una participació de 82 propostes. L'entrada a Pontevedra s'ha desplaçat relegant l'entrada històrica de la ciutat corresponent a la capçalera del pont de Burgo a un espai urbà residual. La proposta tracta de reconstruir una absència, la porta de la ciutat. El projecte sorgeix com a resposta per revaloritzar i reinvindicar aquest espai públic, i escenificar l'entrada històrica a Pontevedra. La nova plaça es genera amb un lleuger plec (topografia artificial) elevant-se per sobre de la cota inferior a on es desenvolupa el programa del museu.
>El setè i últim concurs que ens van ensenyar, sota el lema palafitta, va ser el Mirador del Palmeral a Elx amb una participació de 123 propostes. La proposta del museu i mirador del palmeral comença des del terra, a on arrenquen les plameres, fins a elevar-se a la cota de conoració de les palmeres. Avançar per un dels 4 accessos en rampa implica anar descobrint des de diferents perspectives la lògica del palmeral. Des de 4 punts sorgeixen 4 recorreguts que s'acaben teixint, com el teixit de la plama, l'edifici es teixeix en alçada.
>>La pròxima conferència anirà a càrrec de gabriel gomera (dissenyador d'interiors). La cita és el 27 de març a les 20.00h al C/Canuda #24 1B de Barcelona
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
